Your address will show here +12 34 56 78
Reivindicacions

No necessitem el seu reconeixement per a res. Els recursos i la tranquil·litat que els servidors públics necessitem és que marxi aquest 155 encobert (no gaire) que es manté. Candidat Illa, si vostè arribes a ser el proper president…
Vostè seria un substitut fraudulent. El president de la Generalitat és el MHS Puigdemont. Tingui present que els servidors públics sempre estarem al servei del poble. Mai el 155, ni el règim del 78, ni cap partit té res a fer davant d’un poble tossudament alçat.

Sr. Illa,

  1. El seu reconeixement? No el necessitem per a res. Som servidors públics que ens devem a les nostres institucions i a la nostra ciutadania. Mai NO hem estar servils a cap partit, independentment de l’opció política que hagi estat al Govern. Per què no ens ha defensat mai amb les retallades? O amb les nostres reivindicacions, especialment les dels col·lectius que han salvat realment vides en aquesta crisi sanitària?.
  2. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” són les inversions que s’havien de complir i que no han arribar mai (li sona la Llei de dependència?), les constants justificacions de despesa que ha de fer la Generalitat, una real intervenció econòmica a cara descoberta.
  3. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” són retallades de drets democràtics, de llibertat d’expressió i la criminalització de les idees que al poder judicial i al seu partit, entre d’altres, no els agraden.
  4. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” ha estat la violació de les seves institucions, legals, legítimes i democràtiques. Ha estat destituir dos presidents de la Generalitat, empresonar una presidenta del Parlament per “fer el seu deure com a servidora pública”, empresonar consellers…. Ha estat no respectar una majoria parlamentària que volia escollir president… No cal continuar la llista, vostè la coneix millor que ningú. I si no la coneix, el remetem a les publicacions d’organismes internacionals.
  5. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” ha estat donar suport a cossos repressius estatals que han vulnerat lleis del Parlament de Catalunya sobre drets fonamentals (sap què són les pilotes de goma?).
  6. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” ha estat no poder realitzar projectes socials per culpa del 155.
  7. “Si Catalunya torna”? Candidat Illa, està dient que tot un país marxa quan els ciutadans voten el que a vostè no li agrada? O potser el problema és que a vostè no li agrada que la gent esculli, decideixi i voti?
  8. “Els servidors públics tindran de nou els recursos i la tranquil·litat que necessiten”? Candidat Illa, els servidors públics necessitem els recursos econòmics propis que des de sempre s’han sostret a les administracions catalanes i a la seva ciutadania (li sona el dèficit fiscal?). Les treballadores i treballadors públics necessitem la tranquil·litat que ens deixin treballar sense por per les nostre idees, sense patir represàlies perquè portem un llaç groc o perquè emprem les nostres vacances acompanyant la personalitat política que ens dona la gana.
  9. El recursos i la tranquil·litat que els servidors públics necessitem és que marxi aquest 155 encobert (no gaire) que es manté. Necessitem gestionar els nostres recursos sense criminalitzacions ni repressió. I malgrat tot, sense recursos i sense tranquil·litat, sempre fem bé la nostra feina!
  10. “Catalunya ha estat injustament sotmesa a un quart càstig: l’emergència política derivada del culte a l’enfrontament.”? En això li donem la raó. Candidat Illa, coneix cap manera millor de fugir l’enfrontament que no sigui amb les porres, la criminalització, les destitucions, la por i l’amenaça? Els servidors i servidores públiques sí que coneixem una arma millor: què li semblaria exercir el dret de referèndum?
  11. ”Molts dels servidors públics han estat obligats, des del Govern i des d’algunes administracions, a prendre partit per una opció política o una altra”? Candidat Illa, això és un veritat a mitges. Perquè sí, sobretot durant el 155, hem estat obligats a obeir lleis i maneres de fer que atempten contra les nostres institucions i el nostre Govern. Ara, per això no pateixi, no hem seguit mai aquestes imposicions i ens hem mantingut fidels al nostre president i la nostra presidenta, i sobretot al nostre poble.
  12. “Catalunya no es resignarà a la decadència.”? En això també li donem la raó! Ni si ha resignat mai, ni s’hi resignarà. De veritat es pensa que qui treballa tota la setmana per al seu poble accepta i acceptarà intromissions, amenaces i violacions? No passi ànsia. De veritat es pensa que un poble que defensa amb la presó, l’exili, la mordassa, que sacrifica ulls, testicles, ossos i ferides en nom de la llibertat i la democràcia es resigna a la decadència? Candidat Illa, sembla que n’ha d’aprendre molt de dignitat!
  13. “Si soc president de la Generalitat…” Candidat Illa, vostè serà president si el poble de Catalunya així ho tria a les urnes. I les servidores i servidors públics no caurem en la ignomínia de no acceptar el resultat, com va fer el seu partit amb l’1 d’Octubre o l’imposat 21 de desembre.
  14. Candidat Illa, si vostè és el proper president, recordi que només es tracta d’una substitució fraudulenta, que el president de la Generalitat és el Molt Honorable Senyor Puigdemont. Recordi que vostè marxarà algun dia i caurà en l’oblit. Tingui ben present que els servidors públics sempre hem estat i sempre estarem al servei d’aquest poble, i que mai ni el 155, ni el règim del 78, ni el seu partit ni cap altre té res a fer davant d’un poble tossudament alçat.
    14 de febrer de 2021

Descarregueu la carta (pdf)

0

Comunicats

Les ADICs ens vam constituir per a la DEFENSA de les INSTITUCIONS catalanes. Des de l’aplicació del 155 fins ara aquesta ha estat la nostra raó de ser. Actualment constatem una inactivitat del Govern, una dèria partidista dels polítics i una manca d’unió, que ens fa pensar que ens han deixat soles en aquesta defensa.

La inhabilitació del President Torra ens ha fet veure amb amargor com ningú, CAP membre de cap institució, ha sigut capaç de plantar cara per impedir-ho. Quim Torra va iniciar una desobediència que NINGÚ, cap polític, ni del seu partit, va secundar.  Ens esperàvem que l’acció de la pancarta (una acció simple però amb un missatge molt potent) comportaria l’inici de petites però importants accions de suport i de desobediència. Tot i sabent el que és capaç l’estat i la justícia espanyola, se’l va deixar sol i s’ha permès que se l’inhabiliti sense cap més oposició que les paraules buides d’alguns dirigents polítics.

Volem defensar unes institucions que siguin capaces d’encarar-se al Govern de l’estat espanyol, que liderin un projecte de país i que marquin un full de ruta per portar el poble català a la independència. Volem accions i, sobretot, resultats.

Ens neguem a donar suport a un Govern i a un Parlament que a hores d’ara es troben lluny de desplegar la República.

Ens neguem a donar suport a un Govern i a un Parlament que a hores d’ara es troben lluny de desplegar la República.

Per tot plegat, hem decidit que continuarem la lluita però NO DEFENSAREM els representants de les nostres institucions mentre segueixin amb aquesta actitud de doblegar-se davant l’estat espanyol i no recuperin l’esperit de l’1O.

0

Concentracions

Les #AdicEnXarxa amb #MeridianaResisteix

Gràcies valentes infatigables!!

Dimecres 11 de març, les Adics en Xarxa vam ser al tall de la Meridiana, en el 150è dia de protesta i resistència al carrer.

Les nostres representants van explicar com i perquè vam néixer, al novembre del 2017. Vam transmetre el nostre suport a Meridiana Resisteix, els vam encoratjar i vam explicar-los que Adics en Xarxa, malgrat tot, també continuem resistint.

Les nostres companyes també van explicar als assistents què significa intervenir una institució i que,  malgrat l’autonomia del 1978, Catalunya ha estat sempre un país intervingut.

Vam explicar que Catalunya no ha pogut exercir mai realment el seu autogovern, tot i que el mateix Estatut d’autonomia de Catalunya forma part de l’organització constitucional de l’Estat espanyol.

Què vol dir intervenir una institució? Per què cal defensar-la? 

En una democràcia, el Parlament és l’instrument a través del qual la ciutadania pren les seves decisions col·lectives i representa totes les persones que l’han votat, no només els partits que formen el govern. Defensar les institucions equival a defensar la nostra capacitat per decidir com a poble, els nostres drets de decisió i representació. En el moment que una altra institució la intervé i la substitueix ens està traient la veu i la nostra capacitat de decidir com volem viure en comunitat i qui ens representa. Ens està substituint com a poble.

Algunes intervencions abans del 155 

  • Econòmiques: L’any 2012, i amb l’excusa de la contenció imposada per la UE a Espanya, el Govern espanyol carrega sobre les comunitats autònomes el deute, i fiscalitza i condiciona el pressupost propi de la Generalitat. El FLA fa préstecs dels diners que haurien de tornar del Govern central _i que triguen o no tornen_ i cobra interessos per aquests “préstecs”. El Govern no pot disposar del seu pressupost: no pot aplicar, doncs, ni les decisions parlamentàries ni els programes electorals escollits a les urnes.

Al setembre del 2017, tota despesa ha de ser autoritzada pel Govern de l’Estat. Recordem les paraules del ministre Montoro al Congrés dels Diputats assegurant que no es podia haver gastat un euro en el referèndum perquè el Ministeri controlava absolutament totes les factures i no es gastava res sense el seu propi consentiment.

  • Competencials: L’any 1982, la LOAPA  _Ley orgánica de harmonización del proceso autonómico_, aprovada pel PSOE i l’UCD, en ser reconeguda com a llei de rang superior, degrada l’Estatut a una llei local i obre la porta al control sobre l’exercici de les competències estatutàries. En aquell moment va ser recorreguda al TC per CIU i el PNB. El TC va suspendre’n 14 articles, tot i que diversos juristes consideren que aquests articles suspesos han estat aplicats “per la porta del darrere” en diverses ocasions. Però el gran greuge estructural és que degrada el rang estatutari i permet que la Generalitat i el Parlament de Catalunya puguin ser fiscalitzats a través de lleis orgàniques.

Com a recordatori, arran de la manifestació que es va fer en protesta de la LOAPA, diversos    activistes van ser processats perquè portaven una pancarta amb la paraula “independència”. L’acusació va ser de rebel·lió

L’any 2010, va ser el “cepillado” de l’Estatut. En aquest cas el TC va modificar el resultat d’un referèndum pactat, d’una votació al Parlament de Catalunya i fins i tot l’aprovació posterior del text votat i aprovat al Congrés dels Diputats de Madrid. És una vulneració de la separació de poders i el trencament del pacte constitucional. 

I arriba el 155…

La dissolució del Parlament, la intervenció de la Generalitat, la destitució de la presidenta del Parlament i del president de la Generalitat, i la convocatòria d’eleccions van ser una interpretació repressiva de l’article 155. Aquest article no permet que el Govern espanyol envaeixi les nostres institucions. 

Recordem que l’article 155 de la Constitució espanyola és molt similar a una proposta del ministre feixista Fraga Iribarne durant el procés constituent; el text original havia estat rebutjat perquè no s’adequava a l’esperit constitucional.

Els mesos que va durar el 155, va ser una ocupació en tota regla. No es van poder aprovar lleis, no es van poder fer les actuacions governamentals ordenades pel Parlament. Com sempre, l’aturada en sec de tot tipus de gestions i actuacions polítiques va causar molts mals a les persones més vulnerables socialment.

El professorat estava totalment controlat i represaliat; els mitjans de comunicació, també controlats i assetjats; la policia, controlada; l’Adminstració de la Generalitat, assetjada i violada; la sanitat, la cultura, la vida social… tot absolutament controlat… i sota les decisions d’un Govern que no és el nostre.

S’acaba el 155, i on som ara?

Després d’unes eleccions imposades, il·legals i inconstitucionals, els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya no van poder escollir lliurement el president de la Generalitat.

L’economia de la Generalitat continua intervinguda.

Els mitjans de comunicació no tenen llibertat d’informació i pateixen persecució judicial; la ciutadania no té llibertat d’expressió, i pateix criminalització i persecució arbitrària. 

Les nostres companyes acaben la xerrada responent les preguntes dels assistents i assegurant que les Adics continuarem lluitant.

Si voleu més informació:

0

Reivindicacions


La situació política actual està en un punt que fa que la ciutadania estigui decebuda, desmotivada i un pèl desanimada.

El procés s’està fent llarg, i notem que tant en la concentració dels divendres com en les diverses accions que es fan arreu del país; ha minvat la participació, si ho comparem amb el que es vivia als carrers en les dates posteriors al referèndum i durant tot el 2018. El 2019 també va ser un any amb grans mobilitzacions i accions contundents, tot i que a finals d’any es va començar a notar la desmotivació de la gent. Tenim la certesa, però, que el sentiment independentista segueix sent majoritari entre la població catalana.

Per això, des d’Adic Girona hem volgut iniciar una campanya amb el lema “Mobilitza’t”, que pretén animar aquella gent que darrerament ha decidit no sortir pel desànim general que s’està vivint.

Al llarg d’aquest dies anirem penjant cartells a l’edifici de la Generalitat a Girona que volen portar a reflexionar sobre la importància de seguir amb la mobilització, i encoratjar a no defallir i a fer sentir la nostra veu.


0

Comunicats

Davant dels atacs de les juntes electorals i del Tribunal Suprem espanyol

Les ADIC, Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes, vam néixer per defensar les institucions i els càrrecs institucionals: tant els que són a l’exili o a la presó, com els que de facto els exerceixen.

Per això, davant de les decisions de la Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem espanyol que inhabiliten el Molt Honorable President Quim Torra i l’Honorable Vice-president i eurodiputat Oriol Junqueras, manifestem:

1. Que ens adherim a la Resolució del 4 de gener del Parlament de Catalunya, de manera que expressem el nostre rebuig a la resolució
d’una Junta Electoral Central que s’ha extralimitat en les seves funcions. Així mateix, qualifiquem de cop d’estat l’intent d’inhabilitació del president de la Generalitat, que contravé la voluntat política dels catalans i de les catalanes.

2. Que les decisions de la Junta Electoral Central, de la Junta Electoral de Barcelona i del Tribunal Suprem espanyol contradiuen la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i les competències del Parlament Europeu i vulneren el dret al sufragi i l’elecció de la ciutadania de Catalunya.

3. Que no reconeixem la Junta Electoral Central, ni el Tribunal Suprem espanyol, ni la Junta Electoral de Barcelona, perquè no actuen
amb independència del poder polític espanyol i ataquen les institucions catalanes, a les quals ens devem com a servidors públics. Per tant, no
acceptem ni acceptarem cap intromissió, directriu, instrucció o ordre que provingui de fora de la Generalitat o del Parlament.

4. Que, com a treballadors i treballadores de les institucions de Catalunya, només devem lleialtat al nostre Govern legítim i, per tant, només seguirem les ordres i les instruccions del Molt Honorable President Torra.

5. Que, com a membres de les institucions catalanes, exigim a les institucions europees que adoptin les mesures necessàries perquè s’apliquin les sentències europees, que, a més de ser d’obligat compliment per a un estat membre, són una garantia de drets i llibertats
en igualtat de condicions per a tots els ciutadans i ciutadanes d’Europa.

6. Que fem una crida a la mobilització de la ciutadania de Catalunya per defensar els nostres drets i llibertats.

Barcelona, 10 de gener de 2020


0

Divendres

💛 Li diuen democràcia i no ho és 💛 Li diuen justícia i no ho és 💛 Ens diuen violents i no ho som 💛 Diuen hi ha llibertat, no és veritat Per això #AdicsEnXarxa exigim, un divendres més: 🎗🎗 Els presos al carrer 💪 i lluita tu també 💪 #JudiciALaDemocràcia #JudiciFarsa

0