Reivindicacions
- L’ús del català a les institucions de Catalunya
- Aturar la repressió institucional
- Intercanviar festius espanyols per festius catalans
- Fer visible el poc compromís de país de molts càrrecs GenCat
- LA INDEPENDÈNCIA
No necessitem el seu reconeixement per a res. Els recursos i la tranquil·litat que els servidors públics necessitem és que marxi aquest 155 encobert (no gaire) que es manté. Candidat Illa, si vostè arribes a ser el proper president…
Vostè seria un substitut fraudulent. El president de la Generalitat és el MHS Puigdemont. Tingui present que els servidors públics sempre estarem al servei del poble. Mai el 155, ni el règim del 78, ni cap partit té res a fer davant d’un poble tossudament alçat.
Sr. Illa,
Les ADICs ens vam constituir per a la DEFENSA de les INSTITUCIONS catalanes. Des de l’aplicació del 155 fins ara aquesta ha estat la nostra raó de ser. Actualment constatem una inactivitat del Govern, una dèria partidista dels polítics i una manca d’unió, que ens fa pensar que ens han deixat soles en aquesta defensa.
La inhabilitació del President Torra ens ha fet veure amb amargor com ningú, CAP membre de cap institució, ha sigut capaç de plantar cara per impedir-ho. Quim Torra va iniciar una desobediència que NINGÚ, cap polític, ni del seu partit, va secundar. Ens esperàvem que l’acció de la pancarta (una acció simple però amb un missatge molt potent) comportaria l’inici de petites però importants accions de suport i de desobediència. Tot i sabent el que és capaç l’estat i la justícia espanyola, se’l va deixar sol i s’ha permès que se l’inhabiliti sense cap més oposició que les paraules buides d’alguns dirigents polítics.
Volem defensar unes institucions que siguin capaces d’encarar-se al Govern de l’estat espanyol, que liderin un projecte de país i que marquin un full de ruta per portar el poble català a la independència. Volem accions i, sobretot, resultats.
Ens neguem a donar suport a un Govern i a un Parlament que a hores d’ara es troben lluny de desplegar la República.
Ens neguem a donar suport a un Govern i a un Parlament que a hores d’ara es troben lluny de desplegar la República.
Per tot plegat, hem decidit que continuarem la lluita però NO DEFENSAREM els representants de les nostres institucions mentre segueixin amb aquesta actitud de doblegar-se davant l’estat espanyol i no recuperin l’esperit de l’1O.
Les #AdicEnXarxa amb #MeridianaResisteix
Dimecres 11 de març, les Adics en Xarxa vam ser al tall de la Meridiana, en el 150è dia de protesta i resistència al carrer.
Les nostres representants van explicar com i perquè vam néixer, al novembre del 2017. Vam transmetre el nostre suport a Meridiana Resisteix, els vam encoratjar i vam explicar-los que Adics en Xarxa, malgrat tot, també continuem resistint.
Les nostres companyes també van explicar als assistents què significa intervenir una institució i que, malgrat l’autonomia del 1978, Catalunya ha estat sempre un país intervingut.
Vam explicar que Catalunya no ha pogut exercir mai realment el seu autogovern, tot i que el mateix Estatut d’autonomia de Catalunya forma part de l’organització constitucional de l’Estat espanyol.
Què vol dir intervenir una institució? Per què cal defensar-la?
En una democràcia, el Parlament és l’instrument a través del qual la ciutadania pren les seves decisions col·lectives i representa totes les persones que l’han votat, no només els partits que formen el govern. Defensar les institucions equival a defensar la nostra capacitat per decidir com a poble, els nostres drets de decisió i representació. En el moment que una altra institució la intervé i la substitueix ens està traient la veu i la nostra capacitat de decidir com volem viure en comunitat i qui ens representa. Ens està substituint com a poble.
Algunes intervencions abans del 155
Al setembre del 2017, tota despesa ha de ser autoritzada pel Govern de l’Estat. Recordem les paraules del ministre Montoro al Congrés dels Diputats assegurant que no es podia haver gastat un euro en el referèndum perquè el Ministeri controlava absolutament totes les factures i no es gastava res sense el seu propi consentiment.
Com a recordatori, arran de la manifestació que es va fer en protesta de la LOAPA, diversos activistes van ser processats perquè portaven una pancarta amb la paraula “independència”. L’acusació va ser de rebel·lió.
L’any 2010, va ser el “cepillado” de l’Estatut. En aquest cas el TC va modificar el resultat d’un referèndum pactat, d’una votació al Parlament de Catalunya i fins i tot l’aprovació posterior del text votat i aprovat al Congrés dels Diputats de Madrid. És una vulneració de la separació de poders i el trencament del pacte constitucional.
I arriba el 155…
La dissolució del Parlament, la intervenció de la Generalitat, la destitució de la presidenta del Parlament i del president de la Generalitat, i la convocatòria d’eleccions van ser una interpretació repressiva de l’article 155. Aquest article no permet que el Govern espanyol envaeixi les nostres institucions.
Recordem que l’article 155 de la Constitució espanyola és molt similar a una proposta del ministre feixista Fraga Iribarne durant el procés constituent; el text original havia estat rebutjat perquè no s’adequava a l’esperit constitucional.
Els mesos que va durar el 155, va ser una ocupació en tota regla. No es van poder aprovar lleis, no es van poder fer les actuacions governamentals ordenades pel Parlament. Com sempre, l’aturada en sec de tot tipus de gestions i actuacions polítiques va causar molts mals a les persones més vulnerables socialment.
El professorat estava totalment controlat i represaliat; els mitjans de comunicació, també controlats i assetjats; la policia, controlada; l’Adminstració de la Generalitat, assetjada i violada; la sanitat, la cultura, la vida social… tot absolutament controlat… i sota les decisions d’un Govern que no és el nostre.
S’acaba el 155, i on som ara?
Després d’unes eleccions imposades, il·legals i inconstitucionals, els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya no van poder escollir lliurement el president de la Generalitat.
L’economia de la Generalitat continua intervinguda.
Els mitjans de comunicació no tenen llibertat d’informació i pateixen persecució judicial; la ciutadania no té llibertat d’expressió, i pateix criminalització i persecució arbitrària.
Les nostres companyes acaben la xerrada responent les preguntes dels assistents i assegurant que les Adics continuarem lluitant.
Si voleu més informació:
La situació política actual està en un punt que fa que la ciutadania estigui decebuda, desmotivada i un pèl desanimada.
El procés s’està fent llarg, i notem que tant en la concentració dels divendres com en les diverses accions que es fan arreu del país; ha minvat la participació, si ho comparem amb el que es vivia als carrers en les dates posteriors al referèndum i durant tot el 2018. El 2019 també va ser un any amb grans mobilitzacions i accions contundents, tot i que a finals d’any es va començar a notar la desmotivació de la gent. Tenim la certesa, però, que el sentiment independentista segueix sent majoritari entre la població catalana.
Per això, des d’Adic Girona hem volgut iniciar una campanya amb el lema “Mobilitza’t”, que pretén animar aquella gent que darrerament ha decidit no sortir pel desànim general que s’està vivint.
Al llarg d’aquest dies anirem penjant cartells a l’edifici de la Generalitat a Girona que volen portar a reflexionar sobre la importància de seguir amb la mobilització, i encoratjar a no defallir i a fer sentir la nostra veu.