No necessitem el seu reconeixement per a res. Els recursos i la tranquil·litat que els servidors públics necessitem és que marxi aquest 155 encobert (no gaire) que es manté. Candidat Illa, si vostè arribes a ser el proper president…
Vostè seria un substitut fraudulent. El president de la Generalitat és el MHS Puigdemont. Tingui present que els servidors públics sempre estarem al servei del poble. Mai el 155, ni el règim del 78, ni cap partit té res a fer davant d’un poble tossudament alçat.
Sr. Illa,
Les ADICs ens vam constituir per a la DEFENSA de les INSTITUCIONS catalanes. Des de l’aplicació del 155 fins ara aquesta ha estat la nostra raó de ser. Actualment constatem una inactivitat del Govern, una dèria partidista dels polítics i una manca d’unió, que ens fa pensar que ens han deixat soles en aquesta defensa.
La inhabilitació del President Torra ens ha fet veure amb amargor com ningú, CAP membre de cap institució, ha sigut capaç de plantar cara per impedir-ho. Quim Torra va iniciar una desobediència que NINGÚ, cap polític, ni del seu partit, va secundar. Ens esperàvem que l’acció de la pancarta (una acció simple però amb un missatge molt potent) comportaria l’inici de petites però importants accions de suport i de desobediència. Tot i sabent el que és capaç l’estat i la justícia espanyola, se’l va deixar sol i s’ha permès que se l’inhabiliti sense cap més oposició que les paraules buides d’alguns dirigents polítics.
Volem defensar unes institucions que siguin capaces d’encarar-se al Govern de l’estat espanyol, que liderin un projecte de país i que marquin un full de ruta per portar el poble català a la independència. Volem accions i, sobretot, resultats.
Ens neguem a donar suport a un Govern i a un Parlament que a hores d’ara es troben lluny de desplegar la República.
Ens neguem a donar suport a un Govern i a un Parlament que a hores d’ara es troben lluny de desplegar la República.
Per tot plegat, hem decidit que continuarem la lluita però NO DEFENSAREM els representants de les nostres institucions mentre segueixin amb aquesta actitud de doblegar-se davant l’estat espanyol i no recuperin l’esperit de l’1O.
Les #AdicEnXarxa amb #MeridianaResisteix
Dimecres 11 de març, les Adics en Xarxa vam ser al tall de la Meridiana, en el 150è dia de protesta i resistència al carrer.
Les nostres representants van explicar com i perquè vam néixer, al novembre del 2017. Vam transmetre el nostre suport a Meridiana Resisteix, els vam encoratjar i vam explicar-los que Adics en Xarxa, malgrat tot, també continuem resistint.
Les nostres companyes també van explicar als assistents què significa intervenir una institució i que, malgrat l’autonomia del 1978, Catalunya ha estat sempre un país intervingut.
Vam explicar que Catalunya no ha pogut exercir mai realment el seu autogovern, tot i que el mateix Estatut d’autonomia de Catalunya forma part de l’organització constitucional de l’Estat espanyol.
Què vol dir intervenir una institució? Per què cal defensar-la?
En una democràcia, el Parlament és l’instrument a través del qual la ciutadania pren les seves decisions col·lectives i representa totes les persones que l’han votat, no només els partits que formen el govern. Defensar les institucions equival a defensar la nostra capacitat per decidir com a poble, els nostres drets de decisió i representació. En el moment que una altra institució la intervé i la substitueix ens està traient la veu i la nostra capacitat de decidir com volem viure en comunitat i qui ens representa. Ens està substituint com a poble.
Algunes intervencions abans del 155
Al setembre del 2017, tota despesa ha de ser autoritzada pel Govern de l’Estat. Recordem les paraules del ministre Montoro al Congrés dels Diputats assegurant que no es podia haver gastat un euro en el referèndum perquè el Ministeri controlava absolutament totes les factures i no es gastava res sense el seu propi consentiment.
Com a recordatori, arran de la manifestació que es va fer en protesta de la LOAPA, diversos activistes van ser processats perquè portaven una pancarta amb la paraula “independència”. L’acusació va ser de rebel·lió.
L’any 2010, va ser el “cepillado” de l’Estatut. En aquest cas el TC va modificar el resultat d’un referèndum pactat, d’una votació al Parlament de Catalunya i fins i tot l’aprovació posterior del text votat i aprovat al Congrés dels Diputats de Madrid. És una vulneració de la separació de poders i el trencament del pacte constitucional.
I arriba el 155…
La dissolució del Parlament, la intervenció de la Generalitat, la destitució de la presidenta del Parlament i del president de la Generalitat, i la convocatòria d’eleccions van ser una interpretació repressiva de l’article 155. Aquest article no permet que el Govern espanyol envaeixi les nostres institucions.
Recordem que l’article 155 de la Constitució espanyola és molt similar a una proposta del ministre feixista Fraga Iribarne durant el procés constituent; el text original havia estat rebutjat perquè no s’adequava a l’esperit constitucional.
Els mesos que va durar el 155, va ser una ocupació en tota regla. No es van poder aprovar lleis, no es van poder fer les actuacions governamentals ordenades pel Parlament. Com sempre, l’aturada en sec de tot tipus de gestions i actuacions polítiques va causar molts mals a les persones més vulnerables socialment.
El professorat estava totalment controlat i represaliat; els mitjans de comunicació, també controlats i assetjats; la policia, controlada; l’Adminstració de la Generalitat, assetjada i violada; la sanitat, la cultura, la vida social… tot absolutament controlat… i sota les decisions d’un Govern que no és el nostre.
S’acaba el 155, i on som ara?
Després d’unes eleccions imposades, il·legals i inconstitucionals, els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya no van poder escollir lliurement el president de la Generalitat.
L’economia de la Generalitat continua intervinguda.
Els mitjans de comunicació no tenen llibertat d’informació i pateixen persecució judicial; la ciutadania no té llibertat d’expressió, i pateix criminalització i persecució arbitrària.
Les nostres companyes acaben la xerrada responent les preguntes dels assistents i assegurant que les Adics continuarem lluitant.
Si voleu més informació:
Un dia històric!
29 de febrer de 2020, estem allotjats en un poblet al nord de Perpinyà, agafem el cotxe i ens aproximem però no volem deixar el cotxe molt a prop del Parc de les exposicions no fos cas que després no poguéssim sortir-ne fàcilment. Allà mateix ens trobem amb un amic i junts ens dirigim cap al lloc de l’esdeveniment, ens anem trobant gent pel camí i com no pot ser d’altra manera en les gran ocasions es respira un ambient festiu, de bon rotllo i companyonia. Arribem al recinte una hora abans de la cita, ja hi ha força gent i cues de centenars de persones per anar al bany.
Fa un dia esplèndid, l’esplanada es comença a tenyir de groc, mocadors, samarretes, llaços i estelades configuren un mosaic de colors i la gent gran preparada amb els seus tamborets portàtils per passar l’estona.
Quan falta poc per les 12 hores surt en Lluís Llach demanant a la gent si es pot retardar l’acte una hora ja que hi ha molts autocars retinguts a la frontera per la lamentable actuació de la policia espanyola, tothom hi està d’acord.
Ens retrobem amb col·legues de feina per casualitat i amb amics que donàvem per impossible retrobar-nos i evidentment amb altres que no ens trobem, tot està a vessar.
Aleshores les mestres de cerimònies Carme Sansa i Lloll Bertran inauguren l’acte, es mesclen projeccions de vídeos de les persones preses, exiliades i represaliades amb actuacions dels cantautors Roger Mas, Gerard Jacquet i Lluís Llach, parlaments i aplaudiments. El parlament d’en Joan- Lluís Lluís, com a representant de la Catalunya Nord és memorable, crític amb l’Estat Francès amb el català i amb tot allò que comportà el tractat dels Pirineus, la millor manera de defensa la llengua catalana és com no parlar-la sempre i amb tothom. Després la incisiva Clara Ponsatí dient grans veritats i titlla la taula de negociació amb el PSOE d’enganyifa, Toni Comín menciona les derrotes jurídiques de l’Estat Espanyol i les que haurà d’afrontar i just abans del moment més esperat per tothom, els tres cantautors canten a veus la cançó d’en Lluís Llach venim del Nord, venim del Sud, pell de gallina. Finalment surt el President Carles Puigdemont, rep una gran ovació per part del públic, les seves paraules diuen la llibertat és fraternitat, agraeix a la Catalunya Nord tot el suport i també denúncia el procés d’extradició de Julian Assange, també diu que portem escrites a la pell les persecucions que hem patit els catalans generació darrere generació i que volem viure el futur en llibertat, ja no ens aturarem ni ens aturaran, l’única garantia és una República Catalana Independent i la República l’hem de construir entre tots i no hi sobra ningú. Finalment l’acte conclou amb el cant dels segadors.
Marxem feliços després d’un dia victoriós però sabem que la lluita continua.
Ni oblit ni perdó
Les ADIC, Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes, vam néixer per defensar les institucions i els càrrecs institucionals: tant els que són a l’exili o a la presó, com els que de facto els exerceixen.
Per la defensa dels nostres drets, dels drets dels nostres Eurodiputats i per la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya.