Your address will show here +12 34 56 78
Concentracions

Les #AdicEnXarxa amb #MeridianaResisteix

Gràcies valentes infatigables!!

Dimecres 11 de març, les Adics en Xarxa vam ser al tall de la Meridiana, en el 150è dia de protesta i resistència al carrer.

Les nostres representants van explicar com i perquè vam néixer, al novembre del 2017. Vam transmetre el nostre suport a Meridiana Resisteix, els vam encoratjar i vam explicar-los que Adics en Xarxa, malgrat tot, també continuem resistint.

Les nostres companyes també van explicar als assistents què significa intervenir una institució i que,  malgrat l’autonomia del 1978, Catalunya ha estat sempre un país intervingut.

Vam explicar que Catalunya no ha pogut exercir mai realment el seu autogovern, tot i que el mateix Estatut d’autonomia de Catalunya forma part de l’organització constitucional de l’Estat espanyol.

Què vol dir intervenir una institució? Per què cal defensar-la? 

En una democràcia, el Parlament és l’instrument a través del qual la ciutadania pren les seves decisions col·lectives i representa totes les persones que l’han votat, no només els partits que formen el govern. Defensar les institucions equival a defensar la nostra capacitat per decidir com a poble, els nostres drets de decisió i representació. En el moment que una altra institució la intervé i la substitueix ens està traient la veu i la nostra capacitat de decidir com volem viure en comunitat i qui ens representa. Ens està substituint com a poble.

Algunes intervencions abans del 155 

  • Econòmiques: L’any 2012, i amb l’excusa de la contenció imposada per la UE a Espanya, el Govern espanyol carrega sobre les comunitats autònomes el deute, i fiscalitza i condiciona el pressupost propi de la Generalitat. El FLA fa préstecs dels diners que haurien de tornar del Govern central _i que triguen o no tornen_ i cobra interessos per aquests “préstecs”. El Govern no pot disposar del seu pressupost: no pot aplicar, doncs, ni les decisions parlamentàries ni els programes electorals escollits a les urnes.

Al setembre del 2017, tota despesa ha de ser autoritzada pel Govern de l’Estat. Recordem les paraules del ministre Montoro al Congrés dels Diputats assegurant que no es podia haver gastat un euro en el referèndum perquè el Ministeri controlava absolutament totes les factures i no es gastava res sense el seu propi consentiment.

  • Competencials: L’any 1982, la LOAPA  _Ley orgánica de harmonización del proceso autonómico_, aprovada pel PSOE i l’UCD, en ser reconeguda com a llei de rang superior, degrada l’Estatut a una llei local i obre la porta al control sobre l’exercici de les competències estatutàries. En aquell moment va ser recorreguda al TC per CIU i el PNB. El TC va suspendre’n 14 articles, tot i que diversos juristes consideren que aquests articles suspesos han estat aplicats “per la porta del darrere” en diverses ocasions. Però el gran greuge estructural és que degrada el rang estatutari i permet que la Generalitat i el Parlament de Catalunya puguin ser fiscalitzats a través de lleis orgàniques.

Com a recordatori, arran de la manifestació que es va fer en protesta de la LOAPA, diversos    activistes van ser processats perquè portaven una pancarta amb la paraula “independència”. L’acusació va ser de rebel·lió

L’any 2010, va ser el “cepillado” de l’Estatut. En aquest cas el TC va modificar el resultat d’un referèndum pactat, d’una votació al Parlament de Catalunya i fins i tot l’aprovació posterior del text votat i aprovat al Congrés dels Diputats de Madrid. És una vulneració de la separació de poders i el trencament del pacte constitucional. 

I arriba el 155…

La dissolució del Parlament, la intervenció de la Generalitat, la destitució de la presidenta del Parlament i del president de la Generalitat, i la convocatòria d’eleccions van ser una interpretació repressiva de l’article 155. Aquest article no permet que el Govern espanyol envaeixi les nostres institucions. 

Recordem que l’article 155 de la Constitució espanyola és molt similar a una proposta del ministre feixista Fraga Iribarne durant el procés constituent; el text original havia estat rebutjat perquè no s’adequava a l’esperit constitucional.

Els mesos que va durar el 155, va ser una ocupació en tota regla. No es van poder aprovar lleis, no es van poder fer les actuacions governamentals ordenades pel Parlament. Com sempre, l’aturada en sec de tot tipus de gestions i actuacions polítiques va causar molts mals a les persones més vulnerables socialment.

El professorat estava totalment controlat i represaliat; els mitjans de comunicació, també controlats i assetjats; la policia, controlada; l’Adminstració de la Generalitat, assetjada i violada; la sanitat, la cultura, la vida social… tot absolutament controlat… i sota les decisions d’un Govern que no és el nostre.

S’acaba el 155, i on som ara?

Després d’unes eleccions imposades, il·legals i inconstitucionals, els diputats i les diputades del Parlament de Catalunya no van poder escollir lliurement el president de la Generalitat.

L’economia de la Generalitat continua intervinguda.

Els mitjans de comunicació no tenen llibertat d’informació i pateixen persecució judicial; la ciutadania no té llibertat d’expressió, i pateix criminalització i persecució arbitrària. 

Les nostres companyes acaben la xerrada responent les preguntes dels assistents i assegurant que les Adics continuarem lluitant.

Si voleu més informació:

0