Reivindicacions

No necessitem el seu reconeixement per a res. Els recursos i la tranquil·litat que els servidors públics necessitem és que marxi aquest 155 encobert (no gaire) que es manté. Candidat Illa, si vostè arribes a ser el proper president…
Vostè seria un substitut fraudulent. El president de la Generalitat és el MHS Puigdemont. Tingui present que els servidors públics sempre estarem al servei del poble. Mai el 155, ni el règim del 78, ni cap partit té res a fer davant d’un poble tossudament alçat.

Sr. Illa,

1. El seu reconeixement? No el necessitem per a res. Som servidors públics que ens devem a les nostres institucions i a la nostra ciutadania. Mai NO hem estar servils a cap partit, independentment de l’opció política que hagi estat al Govern. Per què no ens ha defensat mai amb les retallades? O amb les nostres reivindicacions, especialment les dels col·lectius que han salvat realment vides en aquesta crisi sanitària?.
2. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” són les inversions que s’havien de complir i que no han arribar mai (li sona la Llei de dependència?), les constants justificacions de despesa que ha de fer la Generalitat, una real intervenció econòmica a cara descoberta.
3. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” són retallades de drets democràtics, de llibertat d’expressió i la criminalització de les idees que al poder judicial i al seu partit, entre d’altres, no els agraden.
4. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” ha estat la violació de les seves institucions, legals, legítimes i democràtiques. Ha estat destituir dos presidents de la Generalitat, empresonar una presidenta del Parlament per “fer el seu deure com a servidora pública”, empresonar consellers…. Ha estat no respectar una majoria parlamentària que volia escollir president… No cal continuar la llista, vostè la coneix millor que ningú. I si no la coneix, el remetem a les publicacions d’organismes internacionals.
5. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” ha estat donar suport a cossos repressius estatals que han vulnerat lleis del Parlament de Catalunya sobre drets fonamentals (sap què són les pilotes de goma?).
6. “La decadència que per desgràcia ha viscut Catalunya en els últims anys” ha estat no poder realitzar projectes socials per culpa del 155.
7. “Si Catalunya torna”? Candidat Illa, està dient que tot un país marxa quan els ciutadans voten el que a vostè no li agrada? O potser el problema és que a vostè no li agrada que la gent esculli, decideixi i voti?
8. “Els servidors públics tindran de nou els recursos i la tranquil·litat que necessiten”? Candidat Illa, els servidors públics necessitem els recursos econòmics propis que des de sempre s’han sostret a les administracions catalanes i a la seva ciutadania (li sona el dèficit fiscal?). Les treballadores i treballadors públics necessitem la tranquil·litat que ens deixin treballar sense por per les nostre idees, sense patir represàlies perquè portem un llaç groc o perquè emprem les nostres vacances acompanyant la personalitat política que ens dona la gana.
9. El recursos i la tranquil·litat que els servidors públics necessitem és que marxi aquest 155 encobert (no gaire) que es manté. Necessitem gestionar els nostres recursos sense criminalitzacions ni repressió. I malgrat tot, sense recursos i sense tranquil·litat, sempre fem bé la nostra feina!
10. “Catalunya ha estat injustament sotmesa a un quart càstig: l’emergència política derivada del culte a l’enfrontament.”? En això li donem la raó. Candidat Illa, coneix cap manera millor de fugir l’enfrontament que no sigui amb les porres, la criminalització, les destitucions, la por i l’amenaça? Els servidors i servidores públiques sí que coneixem una arma millor: què li semblaria exercir el dret de referèndum?
11. ”Molts dels servidors públics han estat obligats, des del Govern i des d’algunes administracions, a prendre partit per una opció política o una altra”? Candidat Illa, això és un veritat a mitges. Perquè sí, sobretot durant el 155, hem estat obligats a obeir lleis i maneres de fer que atempten contra les nostres institucions i el nostre Govern. Ara, per això no pateixi, no hem seguit mai aquestes imposicions i ens hem mantingut fidels al nostre president i la nostra presidenta, i sobretot al nostre poble.
12. “Catalunya no es resignarà a la decadència.”? En això també li donem la raó! Ni si ha resignat mai, ni s’hi resignarà. De veritat es pensa que qui treballa tota la setmana per al seu poble accepta i acceptarà intromissions, amenaces i violacions? No passi ànsia. De veritat es pensa que un poble que defensa amb la presó, l’exili, la mordassa, que sacrifica ulls, testicles, ossos i ferides en nom de la llibertat i la democràcia es resigna a la decadència? Candidat Illa, sembla que n’ha d’aprendre molt de dignitat!
13. “Si soc president de la Generalitat…” Candidat Illa, vostè serà president si el poble de Catalunya així ho tria a les urnes. I les servidores i servidors públics no caurem en la ignomínia de no acceptar el resultat, com va fer el seu partit amb l’1 d’Octubre o l’imposat 21 de desembre.
14. Candidat Illa, si vostè és el proper president, recordi que només es tracta d’una substitució fraudulenta, que el president de la Generalitat és el Molt Honorable Senyor Puigdemont. Recordi que vostè marxarà algun dia i caurà en l’oblit. Tingui ben present que els servidors públics sempre hem estat i sempre estarem al servei d’aquest poble, i que mai ni el 155, ni el règim del 78, ni el seu partit ni cap altre té res a fer davant d’un poble tossudament alçat.
    14 de febrer de 2021

Descarregueu la carta (pdf)